Cal desurbanitzar el litoral

La desurbanització, entre altres mesures, és el que proposa l’informe “Un litoral al límit” presentat aquest setembre de 2021 pel Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible al Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat i que podeu descarregar-vos a la nostra pàgina de “Documentació“.

“S’aborda de forma específica la gestió integrada de les zones costaneres, amb visió ecosistèmica, i englobant la part terrestre, el front litoral i la part marina costanera, sotmeses a una transformació humana radical des de fa dècades i que estan fortament amenaçades pel canvi climàtic”

L’informe, a més d’aportar dades sobre la situació actual del nostre litoral i de les previsions dels efectes del canvi climàtic, presenta una visió de futur del litoral, un decàleg de directrius per a l’ordenació, la planificació i la gestió del litoral i finalitza amb 10 propostes concretes per a la sostenibilitat de la costa catalana. Us oferim tot seguit alguns fragments:

“…a la conca del Besòs s’ha estimat que la implantació de 9 tancs [de tempesta] en els municipis principals ubicats aigües amunt de Montcada i Reixac tindria un cost d’uns 99 milions d’euros (Consorci del Besòs i la Tordera, 2020). Per tant, cal combinar-les -on sigui possible- amb mesures de permeabilització o paviments drenants i altres sistemes de gestió d’escorrentius basats en la natura…”

“Altres infraestructures vulnerables davant pels riscs associats als canvi climàtic -tant la pujada del nivell del mar com el canvi en els patrons d’onatge i l’augment dels temporals del canvi climàtic- són els col·lectors, les estacions depuradores d’aigües residuals i les dessalinitzadores situades a la franja litoral. És el cas, per exemple, del col·lector de Llevant, que passa per Sant Adrià del Besòs i recull les aigües residuals de Badalona, Tiana i Montgat i que s’ha vist afectat reiteradament pels temporals, motiu pel qual s’estan replantejant parts del seu traçat”

“En el cas de l’electricitat, hi ha estudis que indiquen que d’acord amb les previsions de pujada del nivell del mar, diversos equips elèctrics, o inclús plantes elèctriques de cogeneració [cicle combinat?] com la situada a Sant Adrià del Besòs, es podrien veure afectades”

“…caldrà plantejar el trasllat d’algunes infraestructures cap a l’interior com a conseqüència de la seva vulnerabilitat als episodis de llevantades i l’increment del nivell del mar (com és el cas de la línia R1 de Rodalies, que transcorre pel litoral del Maresme).”

“[Cal avançar en] La desrigidització dels rius canalitzats, és a dir l’eliminació d’elements innecessaris com les fixacions de les lleres principals, el desplaçament de motes massa a la vora d’aquestes, la retirada total d’altres motes innecessàries i, fins i tot, el desplaçament d’algunes infraestructures. Aquestes accions porten un benefici de restauració fluvial, perquè permeten la mobilitat fluvial i la inundació de les planes i alhora afavoreixen el transport de sediment cap a la costa.”

“Desenvolupar els mecanismes legislatius i operatius necessaris per implantar un model d’economia circular i de gestió de residus que redueixi la càrrega de plàstics i altres residus i contaminants que arriben a la mar”

“… adquisició de terrenys per part del Conservatori del Litoral (mitjançant la compra directa i l’ús de tanteig i retracte) i disseny d’un pla d’acció que defineixi les actuacions a desenvolupar-hi. […] Experiències com al de Sardenya, on l’Agència per a la Conservació de la Costa disposava del dret de a tanteig i retracte per als primers 2 km des de la línia de costa, poden servir de referència inicial.”

Ferrocarril metropolità i alternatives de futur

Photo by Wenzheng Hu on Unsplash

Interessants reflexions i propostes sobre el ferrocarril i la seva relació amb el territori, l’urbanisme, la densitat, l’emergència climàtica i la governança.

Vídeo de la conferència que Santiago Montero i Carles Viader van pronunciar a l’Ateneu Barcelonès el dia 3 de maig de 2021 i que va ser presentada pel ponent de la secció d’economia Joaquim Perramon.

Debat sobre l’espai Besòs

Podem parlar d’una identitat compartida entre els 98 barris de l’Eix Besòs? Es pot aconseguir que formin un espai comú? Quina mena de relació haurien de tenir els municipis? Com hauria de ser la governança? Quin paper hauria de jugar Barcelona?

Aquests, entre altres, són els temes que es van debatre dijous dia 6 de maig de 2021 en una nova edició dels Diàlegs a la Riba del Besòs amb la participació d’Oriol Fernández (Restarting Badalona), Roger Hoyos (Plataforma 3 Xemeneies), Tomás Fernández (FAVGRAM) i Jordi Sánchez (1r tinent d’aldaldessa de Montcada i vicepresident de l’AMB) i la coordinació de Carolina Costa (Prisma Urbà)

Podeu veure tot l’acte en aquest vídeo a Facebook:

Urbanisme, Innovació, Badalona i Autopista

Interessant debat organitzat el passat divendres dia 8 de gener per l’associació Restarting Badalona. Moderat per Lídia Heredia i amb la participació de David Martinez, Ana Miguel Moral i Ramon Gras, tracta sobre possibles transformacions urbanístiques de l’autopista C-31 (Barcelona-Mataró) al seu pas per Badalona, tot i que també s’aborden temes com els polígons industrials, les àrees d’innovació, les Tres Xemeneies i el trasllat/soterrament de la línia R1 de rodalies.

El podeu veure al canal de Youtube de Restarting Badalona.

“Viu el Besòs”. Nou full de ruta per a la conservació, restauració i preservació del riu.

Es tracta d’un pla elaborat pel Consorci del Besòs i el Consorci Besòs-Tordera, amb el suport de l’AMB, la Diputació de Barcelona, l’ACA i els ajuntaments de la conca que té com a objectiu aconseguir fons europeus que es concreten en un pla d’inversions de gairebé 228 milions d’euros.

El projecte està estructurat en sis eixos temàtics:

1.- Reducció de la contaminació i millora de la qualitat de l’aigua amb la construcció de tancs de tempesta i control de punts, i la creació de punts de sortida difusa de les EDAR al riu.

2.- Millora de la biodiversitat i la connectivitat ecològica amb la renaturalització d’espais, la recuperació d’hàbitats, l’erradicació d’espècies invasores i la naturalització de murs de formigó.

3.- Agricultura urbana sostenible amb l’ordenació de les zones d’horta i l’aposta per la formació en agricultura sostenible.

4.- Espais per a la salut, la mobilitat sostenible i la sensibilització ambiental amb la millora de la connectivitat fluvial i el foment de la mobilitat activa.

5.- Adaptació al canvi climàtic i innovació amb el control del risc d’inundació vinculat als efectes del canvi climàtic, la protecció i recuperació del sistema dunar de les platges del litoral i la creació d’Estacions d’Aigües Regenerades.

6.- Comunicació i sensibilització ambiental amb l’impuls de l’observatori RIVUS, amb accions de comunicació, d’educació ambiental i sensibilització ciutadana i la creació i dinamització d’una Plataforma de participació i ciència ciutadana.

El document el podeu consultar i descarregar a l’apartat “Documentació” d’aquest web.

De moment, el compromís de les Administracions es redueix en el suport polític al pla, i tot es fia a la consecució dels fons europeus. Haurem de seguir l’evolució d’aquest pla per veure si s’acaba executant i en quin grau. Per altra banda, mirant el detall de les accions, sobta que el pla no mencioni per res el pont del ferrocarril que, amb la seva cota excessivament baixa, limita en gran mesura el drenatge del riu. Tampoc no diu res de l’aigua calenta, salada i tractada que les centrals de cicle combinat i la incineradora aboquen al tram final del Besòs.

Doneu-nos la vostra opinió a espaibesos@gmail.com

[Vídeo] La mobilitat ferroviària en un nou model de ciutat metropolitana. El cas del Besòs

Ja està disponible a Youtube el vídeo de l’acte del passat 21 de juliol de 2020.

Ni elèctric ni de combustió. La clau de la mobilitat futura és el canvi de repartiment modal, senyors! (tota la resta de persones ja ho saben)

Interessant reflexió de Nel·la Saborit i Irene Navarro sobre mobilitat sostenible. Us en recomanem la lectura.

El futur de la mobilitat, si la volem eficient i sostenible, és el de la democratització de totes les infraestructures i modes de transport

Com ens succeirà en moltes de les transicions que tenim per endavant, no serà només la tecnologia la que les vehicularà

Un nou barri a les tres xemeneies?

La Plataforma 3X torna a convocar una sessió d’informació i debat al voltant del Pla Director Urbanístic de les 3 Xemeneies del Front Litoral del Besòs.

Serà en format videoconferència (enllaç per accedir-hi: https://meet.jit.si/PDU3Xemeneies), comptarà amb la presència de Els Verds de Badalona i estarà moderada pel periodista Jordi Ribalaygue.

Dimarts dia 14 de juliol a les 18:30h.

La mobilitat ferroviària en un nou model de ciutat metropolitana. El cas del Besòs

Us convidem al primer debat organitzat per Espai Besòs i la Societat Catalana d’Economia. Dimarts 21 de juliol de 2020 a les 18:30h. Debat virtual a través de la plataforma Zoom.

La nova metròpoli post-COVID-19 i en plena emergència climàtica, les densitats urbanes, el model policèntric, el teletreball, l’economia del coneixement, la indústria 4.0 i la formació són reptes als quals la mobilitat, especialment la ferroviària (tren, tramvia i metro), ha d’ajudar a donar resposta.

Presentat per Eduard Arruga i Valeri, president de la SCE, i moderat per Joaquim Perramon Ayza, vocal de la SCE, amb la participació de:


Santiago Montero i Homs, enginyer industrial exassessor de la Presidència de la Cambra de Comerç i bon coneixedor de les infraestructures de transport i les seves interaccions amb l’economia i la societat.
Carme Ribas Seix, arquitecta que ha centrat el seu treball en l’àmbit públic i ha realitzat projectes destinats a l’habitatge públic, als edificis d’equipaments o a les intervencions en l’espai públic i en el planejament urbà; actualment ocupa la Gerència del Consorci delBesòs.
Màrius Rubiralta i Alcañiz, doctor en ciències químiques, exrector de la Universitat de Barcelona i exsecretari d’Estat d’Universitats; actualment presideix el Consell Consultiu del Pacte Nacional per a la Societat del Coneixement.
Roger Hoyos García, enginyer elèctric membre de la Societat Catalana de Tecnologia, ha estat professor i director de l’Institut Vázquez Montalbán; actualment presideix la Plataforma per la Conservació de les Tres Xemeneies de Sant Adrià.

L’acte tindrà lloc el dia 21 de juliol de 2020, a les 18.30 h, i es podrà seguir en directe mitjançant la plataforma Zoom. Per a participar-hi, cal inscriure-s’hi prèviament (inscripció gratuïta) a sce@iec.cat.

Neix Espai Besòs. Nova eina de diàleg i participació

Després de l’experiència adquirida durant tretze anys d’activisme, la Plataforma per la conservació de les tres xemeneies de Sant Adrià impulsa una nova associació: Espai Besòs amb l’objectiu d’aportar a la societat un espai de debat i de participació ciutadana al voltant de temes com l’urbanisme, les infraestructures, la mobilitat, els equipaments, el medi ambient, l’habitatge, l’espai públic, el patrimoni o l’activitat econòmica per tal de millorar la qualitat de vida de les persones que habitem el territori Besòs .

Territori Besòs